dijous, 12 de juny de 2008

Jo vinc d'un silenci antic i molt llarg!

He tornat a escoltar la cançó de Raimon: "Jo vinc d'un silenci", i he de dir que en els moments de dubtes, de pressions dels poderosos, dels qui manen, dels nous i dels vells poders, dels escolanets que serveixen i imiten el poder, em ressonen les seves paraules:

Jo vinc d'un silenci antic i molt llarg,
de gent que va alçant-se des del fons dels segles,
de gent que anomenem
classes subalternes,
jo vinc d'un silenci antic i molt llarg.

He pensat en la Mallorca de fa cinquanta anys, de fa trenta i també en la que ens ha tocat viure ara.

He vist aquest silenci, he viscut dins aquest silenci de les classes que anomen, i que Gramsci anomenava, subalternes. Són els poders fàctics, els poders opressors que han estret el coll i a vegades, han malbaratat la vida de molta de gent. Cada poble té el seus petits cacics locals.

Us contaré una anècdota personal que m'explicà un amic del meu padrí fa uns trenta anys, poc abans de morir.

Havia emigrat a França des d'un poble de muntanya, prop de Palma, dins la primera dècada del segle passat. Quan tornà al seu poble per primera vegada després d'haver anat a França, es trobà amb el cacic local i el saludà. Rebé una envestida verbal per resposta, i li digué que com s'atrevia a mirar-lo als ulls directament un jovenel·lo sense vergonya, a ell, un superior.

Això passava a la Mallorca profunda de fa més setanta anys! Algú, critica el sistema feudal del Japó del segle XIX, però, d'illa a illa no estàvem tan lluny.

Enteneu ara els teixits antropològics que han mogut i mouen els poderosos, els que donen i neguen els noms, la paraula i la mirada?

Per això, girant la frase de Lluís Llach, a mi sí que «em sap greu dur la boca tancada», encara que alguns ens hagin «fet del silenci, paraules». I per això, en frases solemnes, manipuladores, justificadores, emmascadores, «no hi he cregut mai».

El més terrible, i fatigós, és que a aquesta lluita, «que és sorda i constant», si han afegit unes noves generacions, peons "tècnics" que compleixen ordres, i cadells més subtils, a vegades, i més mals de desemmascarar que quan el poder és més opressiu i groller.

Raimon, encara em ressonen les teves paraules!

Jo vinc d'un silenci antic i molt llarg,
de gent sense místics
ni grans capitans,
que viuen i moren
en l'anonimat,
que en frases solemnes
no han cregut mai.

Jo vinc d'una lluita que és sorda i constant,
jo vinc d'un silenci que romprà la gent
que ara vol ser lliure
i estima la vida,
que exigeix les coses
que li han negat.

Jo vinc d'un silenci antic i molt llarg,
jo vinc d'un silenci
que no és resignat,
jo vinc d'un silenci
que la gent romprà,
jo vinc d'una lluita que és sorda i constant.

Etiquetes de comentaris:

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Pàgina d'inici