La mort, en paraules de Hermann Hesse

La mort encara és un tema tabú per parlar-ne. Però, hi ha molts de tipus de morts: hi ha persones que són morts en vida, i morts que encara ens donen vida, entre altres els escriptors i artistes que ens han precedit, com diu Quevedo:

"Retirado en la paz de estos desiertos,/

con pocos pero doctos libros juntos, /
vivo en conversacion con los difuntos /
y escucho con mis ojos a los muertos."

Detall d'un mural de Diego Rivera, amb Frida Kalho amb un Yin-Yang a la mà esquerra, i la mà dreta sobre Diego Rivera infant.

 Per a totes les persones que han patit la mort d'alguna persona estimada, us dedic aquestes paraules de l'escriptor i premi Nobel Hermann Hesse sobre com veu ell la mort:

«Mantinc amb la mort la mateixa relació que abans, no l'odio ni la temo. Si provés de descobrir amb qui i amb què acostumo a tenir tractes, a part de la meva dona i els meus fills, veuria que em faig sobretot amb morts, morts d'aquest segle o de segles anteriors, músics, poetes, pintors. La seva essència, condensada en les seves obres, perviu i és per mi més present i més real que la majoria de coetanis. I el mateix em passa amb els morts que he conegut en vida, que he estimat i he "perdut": els meus pares i germans, els amics de joventut; formen part de mi i de la meva vida, avui igual que en altre temps, quan eren vius; hi penso, els somio i els tinc en compte en la meva vida diària.

Aquesta relació amb la mort no és cap il·lusió ni cap bonica fantasia, sinó que és real i està integrada en la meva vida. Conec prou bé la tristesa per la caducitat, puc sentir-la amb cada flor que es marceix. Però és una tristesa sense desesperació.»

Herman HESSE (2010): Més lectures per a minuts. Barcelona: Angle Editorial, pàgs. 79-80.