Toca ferro! Una expressió a recuperar!

Des de fa molt de temps quan una persona vol evitar un malefici o una cosa que duu mala sort empra un calc lingüístic de l'espanyol: "toca fusta" en lloc de l'expressió genuïna que tenim en llengua catalana que és tocar ferro.

Quan era al·lot —i podíem jugar al carrer—, ens entreteníem amb un joc que consistia en passejar-te, anar d'un lloc a l'altre, i si el que duia el joc et tocava, i tu tocaves alguna cosa de ferro dels edificis o del carrer, guanyaves. El joc es deia: toca ferro.

Fa molts d'anys, més d'una dotzena, record que en un article en Josep M. Espinàs al diari, parlava de recuperar expressions perdudes o substituïdes per altres alienes, una era la que he esmentat.

Ara en tenim una bona ocasió: toca ferro! Una expressió ben nostrada que ha estat quasi substituïda del tot i que cal recordar i recuperar. Ho fareu?