divendres, 26 de desembre de 2008

L'espera, antesala de la felicitat

Acab de veure una conferència d'Eduard Punset (que us convit a escoltar) sobre "Per què som com som" (Redes) en la qual ha dit una frase amb molt de sentit comú i que ja coneixien els poetes i els literats:
«La felicitat està a l'antesala».
És a dir, moltes de vegades la felicitat es troba en el viatge a Ítaca, en el procés d'espera. Quan hem arribat, el cervell deixa de funcionar d'una determinada manera i torna a un cert repòs.

Saint-Exupéry al seu excel·lent llibre de "Le Petit Prince" ho narra molt bé quan la guineu li demana que el Petit Príncep li digui a quina hora arribarà: "si arribis a les quatre, a les tres començaré a ser feliç", li diu la guineu (cap. 21).
Els filòsofs i savis antics ens han parlat del sentit de l'espera, però avui amb les presses no aprenem a esperar, tampoc ensenyam a les noves generacions el sentit d'esperar.
I en l'educació i en la vida té tot el sentit el refrany: "Més saben dels camins les tortugues que les llebres".
Us esper amb més converses!

Etiquetes de comentaris:

1 comentaris:

Blogger Carme Ferra ha dit...

Com la guineu, les nostres passions són producte de la nostra fantasia. Pertanyen a un món irreal, ideal i perfecte. A mesura que es converteixen en realitat deixen de ser tan satisfactòries. Contrariament al que la majoria de la gent pensa, sempre és molt més plaent el temps del desig i l'espera. La besada imaginada que la real.

13 d’octubre de 2009 a les 15:02  

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Pàgina d'inici