diumenge, 10 d’agost de 2008

Literacitat. Unes reflexions sobre aquest concepte

Des de l'àmbit de l'anglès s'ha anat introduint dins les llengües romàniques com el català, el francès i l'espanyol un nou terme per parlar d'alfabetització. Em referesc a la paraula literacy, traduïda per littéracie (i tambe litterisme, com proposa el BO del Ministeri d'Education Nationale de França) en francès; literacitat en català, o literacidad en castellà (com equivalent a alfabetización, alfabetismo o escrituralidad).
Font foto: quick-image.com

L'OCDE defineix la literacitat com a «l'actitud per comprendre i per utilitzar la informació escrita dins la vida corrent, al treball i dins la col·lectivitat en vistes a assolir fites personals i a estendre els seus coneixements i capacitats». La UNESCO ho especifica més al definir-lo com a «the ability to identify, understand, interpret, create, communicate, compute and use printed and written materials associated with varying contexts. Literacy involves a continuum of learning to enable an individual to achieve his or her goals, to develop his or her knowledge and potential, and to participate fully in the wider society(1)

També a partir de la dècada dels noranta del segle passat va començar a usar-se el terme critical literacy (2) (4), que podríem traduir per alfabetització crítica, per C. Lankshear & P. McLaren, P. (1993) i C. Like (1995)2. Tenia molt a veure amb els corrents sociològics neomarxistes anglosaxons que redescobriren a Paulo Freire o a Pierre Bourdieu que venien treballant des de finals dels anys seixanta en aspectes socials de l'educació.

En l'actualitat he de dir que el terme Literacitat crítica ja és usat pel grup de Recerca sobre Literacitat Crítica de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona però en un sentit encara més sociològic ja que estudien la Competència Receptiva Crítica (CRC) en estudiants de batxillerat i universitaris i que defineixen els objectius així:

«La CRC es refereix a la capacitat de poder inferir “el que hi ha darrera” de qualsevol discurs: la ideologia, el punt de vista, el propòsit, la ironia, unes determinades maneres de raonar, etc. A partir d'investigacions prèvies de tipus psicolingüístic, retòric, pragmaticodiscursiu i sociocultural, es proposa la delimitació dels components de la CRC, el disseny d'instruments per a la seva avaluació diagnòstica i la posterior elaboració de materials didàctics per al seu desenvolupament i aprenentatge. L'objectiu final és millorar la capacitat dels ciutadans per interpretar els discursos en una societat democràtica, electrònica, científica, complexa, plurilingüística i multicultural.»

De totes les maneres pens que ja dins el treballs de l'historiador de la cultura Roger Chartier es troben elements que funcionen i analitzen els aspectes més socials, i fins i tot polítics, dels textos escrits, i no puc estar-me de reproduir un estens fragment de la seva lliçó inaugural al College de France que va fer l'octubre de 2007, que em fa pensar en com —en un futur pròxim que ja és aquí— es poden enginyar els poders polítics conservadors i autoritaris per controlar fins i tot els textos escrits que circulin per Internet:

«La tercera tensión que atraviesa la historia de la cultura escrita enfrenta a las autoridades, que intentant imponer el control o monopolio sobre lo escrito, contra todos aquellos, más aun, todas aquellas para quienes el saber leer y escribir fue la promesa de un mejor control de su destino. Cada día, para lo peor y para nuestra propia verguenza, la crueldad de nuestras sociedades hacia los excluidos de lo escrito y hacia quienes la miseria del mundo y la brutalidad de las leyes han dejado sin papeles recuerda las apuestas éticas y políticas relacionadas con el acceso a la escritura. Es menester decir también, siguiendo el ejemplo erudito y cívico de Armando Petrucci y Don McKenzie, que estudiar, como historiador, los enfrentamientos enre el poder establecido por los poderosos sobre la escritura y el poder que su adquisición confiere a los más débiles es oponer a la violencia ejercida por lo escrito su capacidad de fundar —tal como lo enunciaba Vico en 1725— "la facultad de los pueblos de controlar la interpretación dada por los jefes a la ley˝.» (R. Chartier, 2008: 41)5.

Hauria estat bé que tinguéssim el terme alfabetizació per als processos d'aprenentatge de la lectura i l'escriptura produïts fora de l'edat escolar, i literacitat per a quan l'alumne aprèn el procès de llegir i escriure amb tota la seva complexitat i sentit social dins l'etapa escolar. Però el terme ja ha crescut i ha pres una volada que supera aquest sentit més material i funcional d'aprendre a llegir i a escriure per fixar-se en els usos personals i interpretatius, així com socials i polítics, del text escrit tant sobre format paper com digital. Esperem que donin fruit teòric i de pràctica social.

Pens que literacitat és un terme que ja no podem obviar en llengua catalana i que caldrà incorporar a la llista de termes nous en un futur pròxim pel TERMCAT, al menys dins el vocabulari de la pedagogia i la lingüística. A Google ja té en data d'avui 274 entrades en català.

Referències
(1) A Internet trobareu altres definicions, com la de Luke i Freebody (2000): http://www.llegir.net/aT/Literacitat.htm, però crec que els dues anteriors ja donen a entendre el concepte.
(2) Vegeu: Lankshear, C. & McLaren, P. (Eds.) (1993). Critical literacy: Radical and postmodernist perspectives. Albany: State University of New York Press.
Luke, C. (1995). Media and cultural studies. In P. Freebody, S. Muspratt, & A. Luke (Eds.). Constructing critical literacies. Crosskill, NJ: Hampton Press.
(3) Cassany, Daniel (2006): Rere les línies. Barcelona: Empúries.

(4) Vegeu el terme critical literacy a Wikipedia: http://en.wikipedia.org/wiki/Critical_literacy
(5) Chartier, Roger (2008): Escuchar a los muertos con los ojos. Buenos Aires: Katz Editores.
(Font fotos 2 i 3: www.fotosearch.es)

Etiquetes de comentaris:

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Pàgina d'inici