diumenge, 29 de juny de 2008

Coses que fan que el cor bategui més de pressa. (Seguint a Sei Shonagon)

(Detall. Esglèsia de st. Francesc. Palma)


És l'estiu, i ja sabeu que diu el refrany: «A l'estiu, tota cuca viu». És a dir, l'estiu és un temps d'expansió, de vitalitat, de vacances, també de suors. I he pensat que era un bon moment per compartir alguns pensaments de Sei Shonagon, la nostra dama de la cort Heian del Japó, amb els pacients lectors d'aquest blog.




Coses que fan que el cor de Sei Shonagon li bategui més de pressa (Quadern de capçalera. Barcelona: La Magrana, 2007, pàg. 70-71):



«Un pardal que dóna menjar als seus petits.
Passar per un indret on hi ha nens que juguen.
Dormir en una cambra on s'ha cremat encens.
Observar el vidre del nostre mirall xinès, tan elegant, s'ha entelat una mica.
Veure un noble que fa aturar el seu carruatge davant casa nostra i mana als seus criats que ens anunciïn la seva arribada.
Rentar-se el cap, arreglar-se i posar-se vestits perfumats. Fins i tot quan ningú no ens veu, aquests preparatius produeixen un gran plaer.
És de nit i esperen visita. De cop i volt es posa a ploure, i el vent ataca les finestres».


Després de la mirada subtil de Sei Shonagon, us convido a que escrigueu algunes coses que us fan bategar el cor, que us han impressionat. Ho podeu fer a l'apartat de comentaris del blog, en forma de frases curtes, com a pensaments alats, com a instantànies fotogràfiques, mentals. El vostre nom no importa, si no voleu. És una invitació a l'expressió lliure, al contacte amb el vostre desig intern, a recordar aquell detall que us va impressionar, que he descobert que us ha marcat.

Començaré amb algunes coses que en fa bategar el cor:
Mirar velles fotos, especialment quan em veig més jove, o surten persones que ja no hi són.
L'hora blava dels estius, quan lluiten la darrera claror amb l'arribada de la primera foscor.
Aquella mirada.
Mirar el mar i sentir cantar una mèrlera en la llunyania.
Els records.
Una coincidència.
Una frase que esperava.
Esperar...

Ànim i no sigueu persones tímides, atreviu-vos a somiar, deixau la vostra empremta al món! Brillau amb llum pròpia! És el vostre dhárma*, siau qui sou!

*Fixau-vos en el que diu el diccionari sànscrit-català d'Òscar Pujol (pàg. 441) sobre el dharma:
«Dhárma: llei; principi; naturalesa, caràcter, essència AV+ (segons la interpretació tradicional és allò que aguanta una cosa o allò que fa que una cosa sigui el que és; el dharma és tant la llei interna d'una cosa —la seva natura o svabhava, la seva fermesa— com el funcionament extern de la cosa; el dharma fa doncs que la cosa continuï essent el que és i funcioni o es comporti de la manera que li és pròpia [...]».

Pròximament parlaré amb més detall d'aquest concepte.


Etiquetes de comentaris: ,

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Pàgina d'inici