El poder vist des del Tao (Daodejing)

M'agradaria parlar del poder des del punt de vista taoista. M'agraden els taoistes i el seu pensament, pot ser perquè són un poc "anarcos", i després de viure a un país i un moment històric autoritari i intolerant en els anys seixanta i setanta, on tothom donava ordres, regles sobre el que llegir i el que estava prohibit, el que no fer, el que era pecat o immoral, el que calia pensar, el que estava permès i el que no, el poder del sense sentit, perquè sí, perquè "mano jo", per l"adicción al régimen", per les assignatures pendents que un deixà de viure... tenir la ment lliure, és el que més valor.

El millor sempre és deixar parlar a les fonts, al Tao, en aquest cas. El Tao acostuma a descol·locar-te, quan esperes que et digui una cosa et diu el contrari del que el sentit comú esperaria que li diguessin. Vet aquí dues cites, que resulten ambigües i desorientadores:

XVII

«Del poder més alt, el poble només sap que existeix. El poder inferior a aquest, el poble l'estima i el lloa. El poder inferior a aquest, el poble el tem. El poder inferior a aquest, el poble el menysprea.

La desconfiança genera desconfiança. El caut estalvia les paraules. Quan ha complert la seva tasca i els afers funcionen, el poble diu: «ho hem fet nosaltres».

(Traducció de Seán Golden i Marisa Presas: Laozi. Daodejing. Barcelona: Proa, 2000, p. 59).

XXIX

«Jo veig que el qui vol governar el món tot intervenint en el curs de les coses no assolirà mai el seu objectiu. El món és un estri rebut del cel, ningú no pot intervenir-hi, ningú no pot aconseguir-lo. El qui vulgui intervenir-hi fracassarà; el qui vulgui aconseguir-lo el perdrà. Les coses de vegades van al davant, de vegades van al darrera; de vegades alenen suaument, de vegades esbufeguen; de vegades són fortes, de vegades són febles; de vegades destrueixen, de vegades són destruïdes. El savi defuig l'excés, l'extravagància i l'arrogància.»

A mi, però, m'agrada el que diu:

Allò que és tou i feble venç allò que és dur i fort (Tao, XXXVI).

I em va suggerir escriure el poema següent (VIII. Poemes del Tao. Pollença: El Gall, 2004, p. 19):

VIII 

Són molts de savis
els que diuen que el tou
venç el dur i fort.
Però veig com el que és tou
és arraconat pel que és fort.
Però això ho veig ara.
Quan ho veig a través
de la cortina del Temps,
veig que el fort no era res.