diumenge, 15 de juny de 2008

Mirades (III): Uns retrats de dos cavallers i dues dames

Del codi Carpaccio al codi da Vinci i al codi Dürer

Quasi sempre les imatges parlen per si soles. Com a comparança i continuació d'alguns detalls ja comentats a un escrit de juny anterior, sobre el quadre del Jove cavaller de Carpaccio, voldria mostra un altre quadre on també surt un ermini, pintat per Leonardo da Vinci.

Observem l'ermini del cavallers de l'ordre de l'Ermini com eren els Urbino. I que sortia al quadre del cavaller esmentat abans de Carpaccio:


•Però també Leonardo da Vinci pintà una altra dama amb una rialla enigmàtica i una bellesa pàl·lida i inquietant. És el Retrat de Ginevra de Benci, fet cap el 1474, possiblement per celebrar el seu matrimoni amb Luigi di Bernardo Niccolini. Els poetes de l'època deien que era la dama més bella de Florència, amb els seus cabells rossos i els seus ulls obscurs.

El cap de Ginevra llueix com el de la lluna rodona amb un raig de llum contra el retallat fons fosc de l'arbre, un ginebró, en homenatge al nom de la model, que es mostra amb una severa presència emmarcada per uns rinxols daurats i una altra rialla enigmàtica. Afortunadament no veim els puntets que emprà Leonardo i que emmarquen els ulls, el nas, els llavis i la part dreta del perfil de la dama.


Leonardo deia que ell volia «fer que una superfície plana mostràs un cos com si fos modelat i separat d'aquest pla».



Una fina camisa de seda amb un solitari botó d'or cobreix el seu pit. També observem les dues ditades del pintor sobre el rostre al costat de l'ull:




•En contraposició amb l'altre cavaller, tenim el Cavaller, la mort i el diable, gravat d'Albrecht Dürer (1471-1528), i dibuixat només tres anys després, el 1513. Observem la diferència d'estils i d'impacte visual, en un artista que visqué al mateix temps que Carpaccio, però amb un tractament tan diferent, però també amb tants de simbolismes: la mort, el dimoni, el viatge de la vida...
I, curiosament, tornam a trobar-nos amb Leonardo da Vinci, ja que el cavall que feu Dürer era una còpia del que havia pintat Leonardo, com podeu veure:












Dec aquesta informació a: Henry ROX: "On Dürer's Knight, Death, and Devil", a: The Art Bulletin, Vol. 30, No. 1, (Mar., 1948), pp. 67-70.


Bé, deixem per avui el tema dels cavallers i les dames. I ja hi tornarem en una altra ocasió. Però, ja veiem com en l'art, així com ens ho trobam a la vida, hi ha imitacions i recreacions que poden ser tant o més suggerents que els originals que han generat les idees. Una vegada vaig llegir que en l'art només es permet la còpia quan va seguida de l'oblit —o l'assassinat— de l'original. Dures paraules!

Etiquetes de comentaris:

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Pàgina d'inici