Multilingüisme a partir de l'anglès?

El mes de juliol passat vaig assistir a una conferència del professor Tilbert Dídac Stegmann, organitzada per l'Obra Cultural Balear a la Caixa Fòrum de Palma. El títol de la xerrada era: "La llengua catalana com a llengua d'ensenyament en l'àmbit internacional"; ara bé, com és molt habitual, el parlament del conferenciant tractà un altre tema amb més profunditat: la defensa d'una educació plurilingüe que pugui desenvolupar-se seriosament.
(Foto: Casa Aliança. Mataró, 2006)

Til Stegmann va fer una defensa molt aferrissada de sortir de l'enlluernament de l'anglès com a llengua única de comunicació dels europeus, i defensà «aprendre a aprendre llengües i construir una cultura multilingüe que permeti saltar d'una llengua a una altra». Aquest despertar a les llengües o eveil aux langues, permetria que si se té una base per aprendre llengües l'alumne tendrà «els fonaments per aprendre altres llengües». Parlà de la necessitat d'una didàctica del plurilingüisme, de la transversalitat del cervell per aprendre més d'una llengua i no separadament.

Pel que fa al català, es podria situar com a llengua pont per aprendre altres llengües romàniques com el francès, l'italià o el portuguès, a partir d'aprofitar els punts comuns que tenen totes elles. Però també vull advertir que arriba un nivell que cal aprofundir-les separadament. Ja explicaré el per què pens això en un altre comentari i en algunes propostes equivocades —sobretot des d'un punt de vista sociolingüístic— de "llengües comunes".

Les seves propostes, —tot i que algú hi pugui veure un interès per defensar el seu mètode Eurocom (clicau) d'aprendre les bases de diverses llengües de la mateixa família juntament— em varen fer reflexionar sobre la conveniència d'un autèntic ensenyament multilingüe a les escoles, sobre com ens hem girat massa cap a l'anglès, i oblidam que en el camp de les ciències humanes, és altament necessari el coneixement de llengües veïnes com l'italià, el francès o el portuguès, i també l'espanyol (encara que hi estiguem immersos per tot). Com pot un estudiant de literatura, de filologia, de filosofia, estar incapacitat per llegir Proust, Italo Calvino o Pessoa en la seva llengua original? O com pot un educador no poder accedir i llegir directament Le Monde de l'education, les novetats de les col·leccions de pedagogia de l'editorial Eunadi, d'Éditions du Seuil o a qualsevol estudi sobre el portuguès, per posar uns exemples.

Ningú no nega la importància de l'anglès com a llengua franca, especialment en el camp de les ciències, però, el cert és també que una metodologia de treball que fes reflexionar sobre les similituds per part d'una persona catalanoparlant per poder entendre mínimament un text en qualsevol llengua romànica, no estaria gens malament per afavorir actituds i maneres de pensar i aprendre llengües que fugissin de nous monolingüismes, amagats darrera la defensa de l'anglès com a llengua única de comunicació internacional. Matisar sempre serà educatiu i estimulant intel·lectualment. I ja és qualque cosa d'agrair que et facin pensar en un mes calorós de juliol a la Mallorca enlluernada de sol i de turisme.

Certament la didàctica d'ensenyament-aprenentatge d'idiomes necessita una renovació, o més ben dit, la incorporació de les aportacions d'aquests darrers deu anys de la lingüística, la neurolingüística, de la psicolingüística i la didàctica. Com és que ningú es planteja que passa amb l'ensenyament d'idiomes al nostre país, quan tants de joves estudien anglès, com a exemple paradigmàtic, i després de deu anys d'estar-hi en contacte són incapaços de parlar-lo o de llegir-lo amb un mínim de fluència? S'ha d'ensenyar més prest o bé d'una altra manera? Com? Amb quina metodologia? Amb quina base? Els reptes didàctics hi són i ens caldria que es creàs alguna comissió interdisciplinària d'experts que hi reflexionàs i hi treballàs seriosament i amb mentalitat oberta.