El joc de l'enigmística: les endevinalles. (Literatura oral popular II)

Després d'un estiu molt relaxat pel que fa a l'escriptura, que no al pensament, m'agradaria parlar del valor i sentit de les endevinalles.

Les endevinalles presenten un doble joc: per una part, un joc d'enginy a resoldre i, per l'altra, ho presenten en forma de metàfora (que consisteix en comparar la relació de semblança o l'element similar entre coses diferents). Repte a l'enginy i ús de la metàfora. Enigmística i poesia. Aquests són els trets més marcats de l'endevinalla.

Vet aquí un exemple del que dic, a veure si endevinau de quin aliment es tracta:

Una velleta tota arrugadeta
i a baix té una cueta.

Sí, ho heu endevinat! Comparar una pansa arrugada amb una velleta, i el cap del raïm que acostuma a quedar, amb una cueta, és un exemple de l'ús de la metàfora i el sentit poètic. I ara, us mostraré una de les endevinalles populars (que escriure en estàndard), arreplegades pel pare Ginard a Mallorca i que trob de les més poètiques que s'hagin dit mai:

Cada dia aixec el vol
i no tenc ales ni plomes,
faig les voltes més rodones
que la flor del gira-sol.
Som enemic del mussol,
que en veure'm ja s'arracona;
dels lladres som la vergonya
i dels fredolecs consol.

Podeu escriure'm dient la resposta.

L'endevinalla ha estat emprada des de fa mil·lennis per totes les cultures com una manera d'exercitar l'enginy i de dir les coses a mitges, per tal d'incitar la curiositat i la imaginació de l'oient, al temps que es podia convertir en una forma d'accedir a la informació desitjada o al poder que donava. Així, ja la trobam a l'Antic Testament; a l'enigma plantejat per l'Esfinx a Èdip, la resolució del qual el durà al poder i a la tragèdia de matar son pare i casar-se amb la seva mare; als contes de Les mil i una nits, o en escriptors medievals com Dante o Petrarca, entre molts altres.

Si bé les endevinalles populars no han anat, en general, dirigides als infants, el cert és que s'han convertit en una de les seves eines d'entreteniment i de joc, i avui permeten un treball educatiu a l'escola o fora d'ella, tant pel joc intel·lectual i d'enginy que proposen, com per introduir-nos en un món cultural i lingüístic de la nostra societat rural, ja quasi desapareguda del tot al llocs on ha estat substituïda per una societat de serveis.

I aquesta és una de les tasques en la qual insistesc més a les meves alumnes, futures mestres d'Educació Infantil: que emprin les endevinalles amb els seus infants. Que allà on ha desaparegut la relació amb el medi rural, natural, i on els padrins ja no juguen amb les endevinalles amb els seus néts, que sigui l'escola qui empelti una altra vegada la "saba de la terra", els mots antics però constants que perviuen dins la màgia dels petits poemes que són les endevinalles. Tasca esforçada la de la mestra —dic mestra, perquè, malauradament quasi no hi ha homes a l'etapa d'Educació Infantil— i d'una escola que vulgui estar al servei del seu país, que vulgui «retornar-nos el nom de cada cosa», com deia el poeta Espriu.

Desig final: esper que el nou pla d'estudis de mestre que el curs vinent començarà, proporcioni aquestes eines didàctiques per al treball del llenguatge oral a les futures mestres.