dissabte, 29 de novembre del 2008

Els set pecats capitals (II): la gola

Un d'altre dels que s'anomenen pecats capitals és la gola, que se sol definir com l'apetit desordenat en el menjar i el beure. D'entrada he de dir que és un "pecat", una transgressió que pot semblar menor, comparada amb altres.

On comença i on acaba el "desordre" en el menjar i el beure? I si ens agrada el dolç? Què feim? Caure en la temptació, com deia Oscar Wilde?

Quan una persona és menjadora de mena, com pot entendre, si passa gust, quan s'ha d'aturar de menjar o de beure? En tot cas, he de dir que hi ha una diferència entre el passar-se en el menjar o en el beure. L'alcoholisme és una dependència perillosa, tant pel mateix interessat com per als altres, ho és per a la salut física i mental, en el fons és una droga. Ara venen unes festes consumistes on el menjar i el beure aniran a balquena, on els accidents automobilístics provocats per un excés d'alcohol, augmenten.

Foto: Déjeuner sur l'herbe, de Monet (1865-1866). Font: Wikipedia.

Si et passes habitualment en el menjar, primer ve l'obesitat i després els problemes de salut, el colesterol, el sucre alt, circulatoris... I com ara no està ben vist estar grassos, a vegades, l'interessat es modera o el metge el fa moderar.
És com tot, com diu la saviesa popular: totes les masses fan mal.

Ara, explica tot això a les persones que passen fam de veritat. És una impudícia. A més d'un plantejament elitista des de les classes benestants.

Personalment, tenc una espècie de teoria que he explicat a alguns amics i se'n riuen un poc, però que pens que té una base real més certa del que sembla: naixem amb una quantitat determinada de menjar tolerada per cos al llarg de la nostra vida, com més aviat la menjam, més possibilitats tenim d'acurçar-nos la vida.
Cal anar amb seny i un poc d'autocontrol. Si menjam més espaiament i amb una quantitat més regulada, ens podem allargar la vida. He llegit el cas d'algunes persones empresonades, o immerses en situacions de guerres i postguerres o en situacions de privació de menjar, que quan han tingut la oportunitat d'accedir lliurement a molt de menjar, s'han posat a fer-ho, i al poc temps han tingut problemes de salut, quasi més greus que una certa privació. Si no és excessiva, és clar. No sigui cosa que ens passi com la somera de Balaam que entre tant de dubtar, quan va estar avesada a no menjar, es va morir.

El dejuni en determinades malalties ha estat un forma de depuració de determinades toxines del cos (com ens diu la medicina naturista), i també una forma de reivindicació o de protesta, com feia el Mahatma Gandhi. Fins i tot, està incorporat en les pràctiques religioses: el Ramadan, per al musulmans; el dejuni i l'abstinència per als catòlics, (qui no recorda, de quan era infant, la Quaresma, el no poder menjar carn en divendres...); els dejunis per als budistes, i així.

Foto: Gandhi amb Indira, nina, el 1939, en un dejuni. Font: Wikipedia.

En temps d'abundància i de consumisme en el menjar i beure, ja va bé que determinades veus ens recordin el tenir seny, un cert autocontrol, saber donar-li més d'un sentit a l'acte de menjar, no tudar, i ser solidaris, —sense falsos sentimentalismes tranquil·litzadors— amb els que pateixen fam per mor de les injustícies de la humanitat!

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Inici