dimecres, 24 de desembre de 2008

Els set pecats capitals (IV): L'ira

Una vegada més l'Enciclopèdia ens ajuda a definir l'ira:
«Emoció bàsica que sol manifestar-se amb una forta descàrrega del sistema nerviós autònom, sovint acompanyada d'activitats somàtiques agressives (injúries, càstigs, venjances, etc) i normalment provocada per ofenses o restriccions reals o imaginàries.»

L'ira es troba molt lligada a l'ego. Quan hom es creu que l'han ofès o que li neguen alguna cosa, pot sortir l'ira. L'ira és un punt més de la ràbia: «Torbament de l'ànim irritat, violentament enutjat. Tremolava de ràbia. La ràbia se l'emportava.» Té cosines menors: l'enrabiada, l'enuig, la irritació, la indignació... I altre majors: la còlera, la fúria...
L'ira la m'imagino de color vermell, com la cara de les persones quan estan posseïdes per aquesta emoció. Pot ser l'animal que més si assembli sigui un gall de brega, un ca que borda furiosament o un bou quan envesteix. Poc raonament i molt de jo.

Tant l'ira com la ràbia es troben lligades a la impotència de no poder dominar una situació que no és com voldríem que fos. El mal és quan volem obligar a canviar a l'altra exercint alguna forma de violència. I a més, ve molt fàcil, és una explosió, com un volcà sobtat, i cal molt d'autodomini per controlar-la. Reconec que és una emoció per no sentir-se'n gaire orgullós, ja que l'ira/l'enuig et fa creure que tens tota la raó. No matises quan estàs en mans de l'ira, encara que sigui en la forma de la seva germana menor, la ràbia.
Cal no confondre-la amb la indignació, que és quan ens tracten indignament, valga el joc de paraules que tenen la mateixa família etimològica: la dignitat, a la que totes les persones tenim dret. Hi ha una santa indignació.

L'ira ens duu a un debat entre violència i agressivitat, on comença una i acaba l'altra? Debat que a vegades, he trobat poc resolt.

Curiosament, en català escrit la paraula ira és una de les més antigues documentalment parlant, ja es troba a les Homilies d'Organyà, allà al segle XII, quan la llengua començava a fer les primeres passes escrites.

Etiquetes de comentaris:

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Pàgina d'inici