diumenge, 25 de juliol de 2010

Tres heridas, de Miguel Hernández

És l'estiu i pens que és un bon moment per posar al blog poemes que ens facin pensar i sentir per poder-nos trobar a nosaltres mateixos.
Per a tots el que han viscut les tres ferides i que sabem que, com a mortals que som, estimam, morim i... vivim!
Que la por a no sofrir, a tenir ferides, no ens faci ser covards davant la vida.

Llegó con tres heridas (clicau sobre el títol i la sentireu cantada per Joan Baez)
Triptíc (1500), de El Bosco
Llegó con tres heridas:
la del amor,
la de la muerte,
la de la vida.

Con tres heridas viene:
la de la vida,
la del amor,
la de la muerte.

Con tres heridas yo:
la de la vida,
la de la muerte,
la del amor.

Miguel Hernández

Etiquetes de comentaris:

2 comentaris:

Blogger Carme Ferra ha dit...

Si penses que són ferides, seran ferides.
Si penses que són aprenentatges, seran aprenentatges.

Amb tres aprenentatges jo:
el de la vida,
el de la mort,
el de l'amor.

31 de juliol de 2010 a les 19:58  
Blogger Ramon Bassa ha dit...

Hi ha ferides que són aprenentatges... i aprenentatges que són ferides.

6 d’agost de 2010 a les 1:11  

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Pàgina d'inici