diumenge 25 de juliol de 2010

Tres heridas, de Miguel Hernández

És l'estiu i pens que és un bon moment per posar al blog poemes que ens facin pensar i sentir per poder-nos trobar a nosaltres mateixos.
Per a tots el que han viscut les tres ferides i que sabem que, com a mortals que som , estimam, morim i... vivim!
Que la por a no sofrir, a tenir ferides, no ens faci ser covards davant la vida.

Llegó con tres heridas (clicau sobre el títol i la sentireu cantada per Joan Baez)
Triptíc (1500), de El Bosco
Llegó con tres heridas:
la del amor,
la de la muerte,
la de la vida.

Con tres heridas viene:
la de la vida,
la del amor,
la de la muerte.

Con tres heridas yo:
la de la vida,
la de la muerte,
la del amor.

Miguel Hernández

2 comentaris:

  1. Si penses que són ferides, seran ferides.
    Si penses que són aprenentatges, seran aprenentatges.

    Amb tres aprenentatges jo:
    el de la vida,
    el de la mort,
    el de l'amor.

    ResponElimina
  2. Hi ha ferides que són aprenentatges... i aprenentatges que són ferides.

    ResponElimina