Tres heridas, de Miguel Hernández
És l'estiu i pens que és un bon moment per posar al blog poemes que ens facin pensar i sentir per poder-nos trobar a nosaltres mateixos.
Per a tots el que han viscut les tres ferides i que sabem que, com a mortals que som, estimam, morim i... vivim!
Que la por a no sofrir, a tenir ferides, no ens faci ser covards davant la vida.
Que la por a no sofrir, a tenir ferides, no ens faci ser covards davant la vida.
Llegó con tres heridas (clicau sobre el títol i la sentireu cantada per Joan Baez)
Triptíc (1500), de El BoscoLlegó con tres heridas:
la del amor,
la de la muerte,
la de la vida.
Con tres heridas viene:
la de la vida,
la del amor,
la de la muerte.
Con tres heridas yo:
la de la vida,
la de la muerte,
la del amor.
Miguel Hernández
Etiquetes de comentaris: Lectures (Readings)
2 comentaris:
Si penses que són ferides, seran ferides.
Si penses que són aprenentatges, seran aprenentatges.
Amb tres aprenentatges jo:
el de la vida,
el de la mort,
el de l'amor.
Hi ha ferides que són aprenentatges... i aprenentatges que són ferides.
Publica un comentari a l'entrada
Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]
<< Inici