Silenci - Jo vinc d'un silenci

Darrerament he escrit molt poc al blog, he estat en silenci molts de mesos. I de cop, m'han vingut al cap i a l'ordinador dues cançons que parlen del silenci. Són dues cançons que tenen més de trenta anys, del temps de la dictadura franquista, quan no et deixaven parlar lliurement, quan dir el que pensaves et podia costar la presó, una pallissa i alguna cosa més. També ens educaren per callar, per no tenir veu, des d'infants, per poder ser "educats".

Em pensava que amb l'arribada de la democràcia podríem parlar lliurement sempre. Ingenu de mi! No tenia en compte els poders fàctics, els poders ocults i que els mecanismes del poder repressor seguirien funcionant, això sí, més subtils, més eficaços i, a vegades, més prop, dins la feina, a les institucions, i, ai las! dins de nosaltres mateixos.

Com diu el cantant Raimon: venim d'un silenci antic i molt llarg (clicau), nosaltres, les classes subalternes, hem estat condemnats a molts de silencis, ja ho foren els nostres pares i els nostres avis. Aquesta illa nostra, Mallorca, ha estat molt cacic, han manat els cacics, i encara si miram els cognoms, veurem que segueixen intentant imposar silencis molts dels seus cadells, dels nets i besnéts d'aquells antics cacics.

Haurem de fer un doble treball, una doble i laboriosa tasca: una interior, per lliurar-nos dels antics tics, dels silencis de generacions, i un altre feina, exterior: fer que les estructures i les institucions, començant per les familiars, les culturals, les educatives i acabant per les polítiques, no ens llevin la veu, no es tanquin la boca. Ells feren dels silencis, paraules, com canta Lluís Llach (clicau a sobre per escoltar la cançó).

Per tant, amics, amigues, trobem forces sols i units, per rompre el silenci, els silencis.
En parlaré més dels silencis i els "silenciadors" subtils.
Una abraçada!