dijous, 5 d’agost del 2010

No name. Death & Love

No sé per què l'estiu, estació on "tota cuca viu", com diu un refrany en català, em pega per pensar en la Mort.
Pot ser tenir més temps lliure, poder connectar amb sentiments que durant els dies de feina de l'hivern, un no es pot permetre...
Jo que sé!
El cert és que els poemes em troben i ressonen al meu cor, dins la meva sang, al meu cervell...

Vet aquí dos d'aquests ecos que sent pel meu cos:

•Rabindranat Tagore em diu:
86
La Muerte, tu esclava, está a mi puerta. Ha cruzado el mar desconocido y llama, en tu nombre, a mi casa.
Está oscura la noche y tiene miedo mi corazón. Pero yo cogeré mi lámpara, abriré mi puerta, y le daré, rendido, la bienvenida; porque es mensajera tuya la que está a mi puerta.
La adoraré, llorando, con las manos juntas. La adoraré echando a sus pies el tesoro de mi corazón.
Y ella se volverá, cumplido su mandato, dejando su sombra negra en mi mañana. Y en mi casa desolada quedaré yo, solo y mustio, como mi última ofrenda a ti.
(Gitanjali)

I jo sent un Poema del Tao:




















XXXIV
Tristesa

Tu, que ara plores,
pensa
que aquesta salabror
et serà retornada
amb llàgrimes de mel!
           Ramon Bassa (2004)

Etiquetes de comentaris: ,

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Inici