dissabte, 20 d’agost del 2011

Per la Ruta de la Seda: de Bukhara a Samarkhanda



Fa deu dies encara em trobava per la Ruta de la Seda, camí de Bukhara a Samarkhanda.
El camí, ja que no sé si es pot dir carretera, ple de clots, sitiat per l'arena.


La calor, molta, intensa, ofegadora, i vermella com les arenes del Kizilkum.
Admir i m'admir de la força que tenien els comerciants de les antigues caravanes per anar vorejant desert i rius fins arribar a la part del trajecte somiat.
Sent els vents calents com la boca d'un forn i pens que a prop hi ha un autocar amb aire acondicionat, i que s'ha perdut el risc, l'aventura, l'esforç i el somni.

No tot eren espècies, sedes, perles, canyella, càmfora, sàndal, òpals, cotó... també hi havia peregrins, profetes, missatgers de paraules sagrades.
(Seguirà...)

Etiquetes de comentaris:

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a Comentaris del missatge [Atom]

<< Inici