dissabte, 7 de febrer de 2009

De llibres: Com parlar dels llibres que no hem llegit.

Encara que sembli contradictori acab de llegir un llibre que es diu: Com parlar dels llibres que no hem llegit. És un llibre escrit pel francès Pierre Bayard, el 2007 i publicat en català el 2008 (Barcelona: Empúries).

D'entrada he de dir que el títol és molt cridaner però enganyós, en el sentit que poder parlar de llibres que no hem llegit requereix una certa cultura i contacte habitual amb el món dels llibres.
L'autor comença el llibre amb una frase provocativa i quasi repetitiva: «Hi ha diverses maneres de no llegir, la més radical de les quals és no obrir cap llibre

Pierre Bayard desmitifica el llegir molts de llibres. No cal acabar tots els llibres que començam. Com a lectors tots hem deixat més d'un llibre a les poques pàgines de lectura decebuts o avorrits per l'argument que tracta. Podem fer, i de fet feim, una cosa quan anam a una llibreria: fullejar els llibres. Atrets pel títol o per una caràtula de propaganda que ens diu que el llibre que tenim davant els ulls és únic, i que si no el llegim ja no serem mai més persones, l'agafam i el fullejam. Després veiem que no n'hi ha per tant, o fins i tot, ens agrada i el compram.

També si tens bons amics o amigues lectors que et comenten un llibre és una manera d'ampliar el nostre camp cultural i de lector en potència. A vegades descobrim quan llegim el llibre del que tant ens han parlat, que a nosaltres no es diu res. Clar, cadascú duu el seu llibre interior.

I que dir dels llibres que ja hem oblidat, que no recordam més que vagament que un dia en un passat molt llunyà de la memòria hi fou present, però ara ja no és el cas. Però tampoc és una tragèdia, ja que sempre ens recorda l'autor «Comencem a oblidar des del moment que comencem a llegir»

El llibre m'ha agradat i sobretot m'ha fet pensar. Hi he trobat uns quants conceptes ben interessants:

La biblioteca col·lectiva: «que està composta per llibres destacats de cada tema» (p. 83).
La biblioteca interior: «el subconjunt de la biblioteca col·lectiva que cadascú habita de forma individual» (p. 83).
Habitar els llibres, és una expressió que m'agrada. Els llibres es fan vida interior, les hi donam un sentit, ens moblen interiorment, ens omplen espais, desigs, sentiments, espais i mons que no coneixeríem mai si no fos pels llibres i la lectura.
•El llibre interior: «el conjunt de representacions mítiques, individuals o col·lectives , que s'interposa entre el lector i qualsevol escrit nou» (p. 92). Pierre Bayard ens explica com aquest llibre interior condiciona la nostra lectura de forma involuntària.
Per altra banda, fet gens estrany, tot el que anam vivint, sentint, llegint forma part de la nostra història personal, individual, i és des d'aquesta història personal que construïm i interpretam el món. En el fons, tant els taoistes com els clàssics de la literatura tenen raó qua diuen que la vida és un somni. I els somni, somnis són. Vivim en un maya (il·lusió, fantasia, quimera, ficció, al·lucinació, segons el diccionari sànscrit-català d'Òscar Pujol), en un món que fins i tot els físics diuen que no és el món real, que vivim en un món interpretat pel cervell. Sense aquesta interpretació no entendríem el món, que seria un cúmul de vibracions.

Per acabar, qui té por als llibres? Fullegem-los, mirem només la coberta, l'índex, l'autor, imaginem noves històries a partir del títol, somiem, no tinguem por a ser incorrectes. En el fons com diu P. Bayard «els llibres constitueixen una mena de segon llenguatge que ens serveix per parlar de nosaltres mateixos, per representar-nos davant dels nostres interlocutors i per comunicar-nos-hi» (p. 134).
A més m'he assabentat que la  versió castellana la feta un professor amic meu: Albert Galvany, eminent sinòleg, a més.
Quasi res!

Quins són alguns dels vostres llibres interiors? Us convid a escriure-ho.