dissabte, 20 d’agost de 2011

Per la Ruta de la Seda: de Bukhara a Samarkhanda



Fa deu dies encara em trobava per la Ruta de la Seda, camí de Bukhara a Samarkhanda.
El camí, ja que no sé si es pot dir carretera, ple de clots, sitiat per l'arena.


La calor, molta, intensa, ofegadora, i vermella com les arenes del Kizilkum.
Admir i m'admir de la força que tenien els comerciants de les antigues caravanes per anar vorejant desert i rius fins arribar a la part del trajecte somiat.
Sent els vents calents com la boca d'un forn i pens que a prop hi ha un autocar amb aire acondicionat, i que s'ha perdut el risc, l'aventura, l'esforç i el somni.

No tot eren espècies, sedes, perles, canyella, càmfora, sàndal, òpals, cotó... també hi havia peregrins, profetes, missatgers de paraules sagrades.
(Seguirà...)

Etiquetes de comentaris:

Samarkhanda




SAMARKHANDA

Samarkhanda,
tota tu blau turquesa.
Voltes, corbes sensuals,
tapissos marins,
d'una ciutat envoltada de desert.

Calor, aigua blava per saciar-me.
Em parles de la Xina, de mausoleus,
de velles glòries i batalles.

  I jo només tenc ulls per beure.
 




Etiquetes de comentaris: