Per la Ruta de la Seda: de Bukhara a Samarkhanda

Fa deu dies encara em trobava per la Ruta de la Seda, camí de Bukhara a Samarkhanda.

El camí, ja que no sé si es pot dir carretera, ple de clots, sitiat per l'arena.

La calor, molta, intensa, ofegadora, i vermella com les arenes del Kizilkum.
Admir i m'admir de la força que tenien els comerciants de les antigues caravanes per anar vorejant desert i rius fins arribar a la part del trajecte somiat.

Sent els vents calents com la boca d'un forn i pens que a prop hi ha un autocar amb aire acondicionat, i que s'ha perdut el risc, l'aventura, l'esforç i el somni.

No tot eren espècies, sedes, perles, canyella, càmfora, sàndal, òpals, cotó... també hi havia peregrins, profetes, missatgers de paraules sagrades.
(Seguirà...)

Samarkhanda

SAMARKHANDA

Samarkhanda,
tota tu blau turquesa.
Voltes, corbes sensuals,
tapissos marins,
d'una ciutat envoltada de desert.

Calor, aigua blava per saciar-me.
Em parles de la Xina, de mausoleus,
de velles glòries i batalles.

  I jo només tenc ulls per beure.