diumenge, 26 de juliol de 2009

De llibres: "Lectura y locura", de Gilbert K. Chesterton

De G. K. Chesterton (1874-1936) coneixia de la meva joventut lectora, les seves novel·les policíaques amb el personatge-detectiu del pare Brown. Ara, gràcies a una d'aquestes editorials petites: Espuela de Plata, he pogut accedir a una selecció de trenta-set dels articles setmanals que entre els anys 1901 i 1911 va publicar al periòdic Daily News.


El llibret titulat: Lectura y locura (Lunacy and Letters), és una autèntica delícia d'ironia, d'ofici d'escriptor, claredat de redacció, agudesa mental amb una capa d'aparent superficialitat. Les paradoxes i les frases que semblen sentències breus, i que es podrien aïllar del text són moltes, i fan de la lectura un estímul per a la intel·ligència i la perspicàcia.
                                                  Font foto: http://en.wikipedia.org/wiki/G._K._Chesterton

Us en faré un petit tast per mostrar el que dic:
•«Si alguna vez viniera al mundo un hombre del todo cuerdo, sin lugar a dudas acabaríamos encerrándolo» (pàg. 9).
•«Los libros, al igual que todas las cosas amigas de los hombres, son también susceptibles de transformarse en sus enemigos, de declararse en rebeldía y dar muerte a su creador.» Com el Quixot i les seves lectures dels llibres de cavalleries!

Quan se'n va a viure al camp és un motiu d'alegria, però abandonar Londres és motiu de tristesa. És una paradoxa semblant a «hacerse hombre es cosa tan magnífica como dejar la infancia es digna de compasión» (pàg. 20).

«No son los niños quienes deben leer a Lewis Carrol. Ellos hacen mucho mejor en dedicarse a fabricar paseles de barro. Son más bien los sabios filósofos de pelo gris quiones deberían cada noche sentarse a leer Alicia en el país de las maravillas para estudiar los más oscuros problemas metafísicos: la frontera entre razón y sinrazón, la naturaleza de la más errática de las fuerzas esprituales, el humor que eternamente danza entre una y otra» (pàg. 34-35).
•«Las cosas que los hombres vemos a diario son las cosas que no vemos jamás.» (pàg. 91).

I acabaré amb uns fragments que descobreixen un vessant sensible, pòetic en les observacions de Chesterton:
Així quan rectifica als cínics que diuen que l'experiència ens ensenya la banalitat de les coses:
•«Como he dicho, la verdad corresponde justamente al aserto contrario al de los cínicos. Nuestra apasionada infancia cree muertas las cosas, nuestra grave madurez descubre que estaban vivas. Despertamos en la niñez y nos sentimos rodeados de papel de color rojo. Lo tocamos, y el papel se convierte en rosas auténticas» (pàg. 83).

•«El mundo entero habla en verso; solo nosotros con nuestro elaborado ingenio, logramos expresarnos en prosa.»

Del seu admirat poeta Whithman diu:
•«Se equivocó al renunciar al metro en la poesía, y no porque al abandonarlo estuviera prescindiendo de nada ornamental o propio de la civilización, como él creía; sino porque al abandonar el metro renunciaba a algo natural, tan bárbaro y tan instintivo como la ira o tan necesario como la carne. Olvidó que todas las cosas reales se mueven siguiendo un ritmo, que el corazón late con ritmo, que las olas van y vienen con ritmo. Olvidó que el grito de los niños es una especie de repetición asonante, que la danza más salvaje es un ritmo monótono en el fondo» (pàg. 84).

Bé, davall una bona ombra i amb un vent fresquet podeu iniciar la lectura d'aquests articles. Al menys hi trobareu contingut i forma!

Una mostra menys coneguda de la seva faceta poètica:

        The Song of Right and Wrong

        Feast on wine or fast on water
        And your honour shall stand sure,
        God Almighty's son and daughter
        He the valiant, she the pure;
        If an angel out of heaven
        Brings you other things to drink,
        Thank him for his kind attentions,
        Go and pour them down the sink.

        Tea is like the East he grows in,
        A great yellow Mandarin
        With urbanity of manner
        And unconsciousness of sin;
        All the women, like a harem,
        At his pig-tail troop along;
        And, like all the East he grows in,
        He is Poison when he's strong.

        Tea, although an Oriental,
        Is a gentleman at least;
        Cocoa is a cad and coward,
        Cocoa is a vulgar beast,
        Cocoa is a dull, disloyal,
        Lying, crawling cad and clown,
        And may very well be grateful
        To the fool that takes him down.

        As for all the windy waters,
        They were rained like tempests down
        When good drink had been dishonoured
        By the tipplers of the town;
        When red wine had brought red ruin
        And the death-dance of our times,
        Heaven sent us Soda Water
        As a torment for our crimes.

                - G.K. Chesterton


Etiquetes de comentaris: