diumenge, 8 de juny del 2008

Brollador eixut...


Enguany que parlam i recordam tant en Joan Alcover, un brollador eixut amb el qual m'he trobat al Jardí Botànic, em du al record del temps que passa i no podem aturar, i m'evoca també un dels poemes més coneguts de Joan Alcover (1854-1926):


LA RELÍQUIA

Faune mutilat,
brollador eixut,
jardí desolat
de ma joventut...

Beneïda l'hora
que m'ha duit aquí.
La font que no vessa, la font que no plora
me fa plorar a mi.
Sembla que era ahir
que dins el misteri de l'ombra florida,
tombats a la molsa,
passàvem les hores millors de la vida.
De l'aigua sentíem la música dolça;
dintre la piscina guaitàvem els peixos,
collíem poncelles, caçàvem bestioles,
i ens féiem esqueixos
muntant a la branca de les atzeroles.

Ningú sap com era
que entre l'esponera
de l'hort senyorívol,
fent-lo més ombrívol,
creixia la rama d'antiga olivera.
Arbre centenari,
amors pontava la soca torçuda,
perquè sense ajuda
poguéssim pujar-hi.
Al forc de la branca senyora i majora
penjàvem la corda de l'engronsadora,
i, venta qui venta,
folgàvem i réiem fins que la vesprada
la llum esvaïa de l'hora roenta,
de l'hora encantada.

Somni semblaria
el temps que ha volat
de la vida mia,
sense les ferides que al cor ha deixat;
sense les ferides que es tornen a obrir
quan veig que no vessa
ni canta ni plora la font del jardí.
Trenta anys de ma vida volaren depressa,
i encara no manca,
penjat a la branca,
un tros de la corda de l'engronsadora,
com trista penyora,
despulla podrida d'un món esbucat...

Faune mutilat,
brollador eixut,
jardí desolat
de ma joventut.


I em deman: s'eixuga la font o s'omple?

Etiquetes de comentaris:

Mirades (II): El codi Carpaccio. Més sobre el jove cavaller, de Vittore Carpaccio

És una feina quasi detectivesca trobar informació sobre el nostre quadre i la simbologia que hi ha per desxifrar el codi Carpaccio. Tot s'enllaça amb un altra història. Us contaré el que diuen els especialistes Konecny i Nickel.

•Per començar, els dos ocells que hi ha a la part superior esquerra són un falcó i una garça, que també surten a un gravat d'Albert Durer: Sant Eustaqui, de 1500-1501, i a la Festa del rosari, que Durer pintà a Venècia l'any 1506. Simbolitzen una lluita on ningú guanya de fet (Exito in dubio est), així com el destí inevitable, o sigui, com un visió taoista de la nostra actuació en el món.



•L'ermini que corre per l'aiguamoll de l'esquerra a la part inferior, era el símbol heraldic de l'Ordre del mateix nom, fundada pel rei Ferran I de Nàpols l'any 1465. I a la qual també pertanyien els Urbino, poderosa família a la que Leonardo da Vinci pintà el 1488 un quadre titulat: Dama amb ermini (1485-90, Museu Czartoryski, Cracòvia). La model és Cecilia Gallerani, la favorita i amant de Ludovic el Moro, que tenia l'animal al seu escut.

El cèrvol a la vora de l'aigua pot ser una insinuació que el jove cavaller fos com a sant Eustaqui. Els cans podrien representar la fidelitat.

•El cartellino o rètol de l'esquerra duu escrit: Malo mori/ quam/ foedari, o sia: "Abans morir que el deshonor".

•El de la dreta, sobre un arbre, diu: Victor Carpathius / finxit/ M.D.X., és a dir, el nom del pintor i la possible data de l'obra, 1510.

•L'arbre de darrera el cavaller és un roure, que pot significar el nom de la família della Rovere. Els lliris que destaquen al costat dret del quadre serien atributs de la Verge Maria i l'Anunciació, en honor al segon nom del cavaller Francesco Maria della Rovere, batiat el 25 de març, festa de l'Anunciació.

•Pel que fa al nostre cavaller, dret, va armat amb una armatura alla tedesca, a l'estil de com anaven a les primeres dècades del segle XVI els soldats alemanys. Al cap duu una boina negra. L'espasa és del tipus Katzbalger, l'arma típica dels Landsknechte, l'infanteria mercenària alemanya del segle XVI. La cota de malla també és d'estil germànic. La beina té una ratlles grogues semblant a l'estil hongarès.

•A més, el cavaller montat duu una roba amb quadres negres i grocs, igual que el color de les sabates del nostre jove cavaller, si ens hi fixa'm bé en la punta.

•En Nickel (1983) descobrí a una catedral (de Ragusa) que una estatua de sant Blai duia a la mà la maqueta d'una ciutat amurallada idèntica a la del quadre i que resultà ésser Ragusa, l'actual Dubrovnik. Això li donà també la pista per reinterpretar l'arbre alt de darrerra el cavaller que no representava el nom de la família della Rovere, sinó que jugava amb el significat de Dubrovnik (petit bosc de roures). Si no us sembla una tasca pròpia d'un Sherlock Holmes!

Podríem seguir deconstruint el quadre. Però, ha resultat apassionant anar descobrint el codi Carpaccio, els missatges que un pintor venecià del segle XVI, Carpaccio, posà dins un quadre d'un cavaller benplantat, que nosaltres comtemplaríem cinc-cents anys després.

Deix la incognita de qui podia ser el nostre jove cavaller per a un altra ocasió.
Aquesta és l'experiència que avui he volgut compartir amb vosaltres, internautes!

Si en voleu saber més.
Fonts:

•Lubomir Konecny (1990): «Nouveaux régards sur "Le jeune chevalier" de Vittore Carpaccio». A: Artibus et Historiae, vol. 11, n. 21, (1990), pp. 111-124.

•Helmut Nickel (1983): «"Young Knight in a Landscape": Christian Champion and Guardian of Liberty. A. Metropolitan Museum Journal, vol. 18, (1989), pp. 85-96.

•Museu Thyssen-Bornemisza de Madrid.

Etiquetes de comentaris: