diumenge, 20 de juliol de 2008

La saviesa dels refranys populars (Literatura oral popular, I)


A vegades cercam en màximes llunyanes, d'altres països, algunes sentències que ens facin reflexionar o que ens orientin en algun aspecte concret de la nostra vida, i oblidam que també tenim en el camp de la literatura oral popular en la nostra llengua, els refranys.

Els refranys són sentències condensades fetes pel poble i que han anat passant de generació en generació per transmissió oral. Els canvis socials que ha sofert el nostre país, el pas d'una societat rural a una de serveis, fan de cada vegada més gran el tall entre tota la literatura oral emprada fins fa quaranta anys i el llenguatge d'ara. L'escola pot ser un dels llocs de recuperació del significat dels mots, del joc de la sentència que són els refranys. Però això sí, que sigui una cultura viva, no enllaunada només en uns llibres.

En un temps de rapidesa, els refranys són breus concentracions de saviesa. És cert que algunes vegades podem trobar refranys que es contradiuen, fins i tot n'hi ha alguns de sexistes, però la majoria ens transmeten una experiència de la vida, que pens cal aprofitar i que no tenen res que envejar als refranys orientals. A tall d'exemple avui n'esmentaré alguns:

1) "«S'al·lot troba en es pit lo que sa mare té a s'esperit»: ho diuen per indicar que les emocions de la dona que alleta repercuteixen en l'aliment que dóna a l'infant (Men.)."
Aquest refrany es pot considerar perfectament un precedent de les teories psicoanalítiques de Freud i de Melanie Klein, que ja parlava d'un pit bo i un pit dolent. Però també enllaça amb les teories dels vincle de Bowlby, i fins i tot, amb D. Winnicott i amb Françoise Dolto, i amb els moviments de recuperació de la vida emocional de l'infant i les persones adultes, de la defensa de l'alletament matern. Som un poc com hem estat mirats, sostinguts i fin i tot, alletats.

2) «Del que els ulls no veuen, el cor no se'n dol».

3) «Allà on pareix que no hi plou, no hi poden estar de goteres». És un refranys que em deia la meva mare, quan li parlava d'alguna persona que semblava que tenia una cosa molt bona i que jo en volia una d'igual. El diccionari català-valencià-balear (DCVB), d'Alcover-Moll, i afegeix l'explicació: «vol dir que les aparences són enganyadores». Encara en l'actualitat, té vigència, i amb unes bones amigues dels Serveis Lingüístics de Catalunya n'hem rigut, divertidament, pensant amb tanta aparença com hi ha pel món.

4) «Les coses d'aquests món, verdes i madures són». EL DCVB explica: «indica que la vida és plena d'alternàncies o variacions».

5) «Ahir pastor, i avui senyor». El DCVB ens aclareix: «Es diu refererint-se a canvis ràpids de fortuna».

Vull tornar pròximament sobre el tema i les aportacions de la literatura oral popular, la etnopòetica com l'anomenen ara, i mostrar la vigència i sentit dels embarbussaments, de les endevinalles, de les frases fetes, de les gloses, de les rondalles i de tants de camps d'una oralitat que cal reivindicar en un món de la uniformització.

Si en voleu llegir més, us recoman dos llibres i un diccionari:

•BASSA, Ramon et alt. (2000): Qui barata, el cap es grata. Els refranys i les frases fetes. Palma: Moll.
•PARÉS PUNTAS, Anna (1999): Tots els refranys catalans. Barcelona. Edicions 62.
•Diccionari català-valencià-balear (10 vol.). Palma. Moll. (Hi trobareu molts de refranys i frases fetes d'acord amb el mot d'entrada).


Etiquetes de comentaris: ,