dissabte, 19 de desembre de 2009

L'empelt lingüístic

El meu padrí jove tenia uns parell de pereres al seu trast que feien peres d'un i de dos kilos. Eren uns perots dolços, grossos i polposos. Quan algú intentà sembrar-ne un a partir de les llavors dels perots que els hi havíem regalat, els hi sortia un codonyer. Així descobrírem que les pereres estaven empeltades sobre un codonyer.




Fa estona que venc pensant que si aconseguíssim treballar en un bona tasca d'empelt lingüístic, la tasca de la normalització lingüística seria més eficaç.

Es tracta d'empeltar la llengua, d'aprofitar el millor dels dos arbres, de no mirar l'origen ni la procedència de les persones, sinó el seu fruit. L'administració hauria de partir d'aquesta força vital de tants de nous vinguts aquesta darrera dècada i aprofitar aquesta saba per fer nous catalanoparlants, empeltant la llengua.

El juny d'enguany vaig ésser a un tribunal de les proves de selectivitat de la nostra universitat de les Illes Balears, i vaig veure plasmada aquesta metàfora quan vaig veure joves d'Ucraïna, de Brasil o d'Alemanya parlant en català a l'hora de fer alguna pregunta i fent la prova de llengua catalana. Vaig pensar que aquí residia la nostra força i el nostre futur. Aquestes joves i aquestes al·lotes ja no farien girar la llengua dient que no entenen el català, i si les circumstàncies de l'administració, de les autoritats polítiques i d'altra mena eren mínimament propícies, podíem tenir el nostre futur assegurat.

 És per això que, els cacics de sempre, els que han tingut en les seves mans el poder econòmic i gaire bé sempre, el poder polític en les seves mans a les nostres Illes, el que han mogut els fils, no volen que empeltem. Volen que els codonys només siguin codonys i que les pereres siguin només pereres raquítiques. Que es creïn dues o més comunitats diferenciades i sense intercanvis ni empelts. Volen l'aïllament per impedir que com a país puguen viure en català, llengua que consideren de segona, tots junts. O en tot cas, ens volen convertir a tots en nísperos de fàbrica estrangera, sense gust, ni olor a res que sigui de la terra, de la nostra terra.



Etiquetes de comentaris: