Paraules que es perden: plagueta

Poc a poc hi ha paraules usuals a la meva infància que es perden: un escut ara és un pin, una plagueta ara és un quadern, carn capolada (ara és carn picada), arna (ara es diu caspa) i així.

Avui voldria parlar de la paraula plagueta (ja substituïda per la paraula quadern).

La vaig triar com a títol del blog perquè vaig trobar que unia el concepte japonès d'objecte manual, fet de fulls de paper que es pleguen, amb l'art pràctic de l'escriptura.Encara record aquelles plaguetes de la meva infància amb una retxa, de dues retxes o de cuadrets, amb una coberta fluixa de color gris o marronós. primer cosides totes amb un fil enmig, que després es convertiria en una grapa Hi podíem escriure en llapis o a ploma. Després vingué el bolígraf... i les plaguetes amb espirals.


En el món japonès, especialment a partir de l'era Heian (que s'inicià l'any 794 amb el trasllat de la capital de Nara a Kioto, i acabà l'any 1186), era molt usual entre la classes altes, i de manera especial, entre les dones, el tenir un quadern o uns full plegats on escriure els seus pensaments, tot allò que la societat governada pel homes no els hi deixava dir, ja que no tenien la paraula, anava a les seves plaguetes.

Foren les dones japoneses les que desenvoluparen l'escriptura en japonès, en lloc de l'escriptura xinesa, que empraven el homes, especialment, per a la poesia. A més, foren les dones les que escrigueren les millors obres de la literatura japonesa d'aquells segles amb dues obres mestres: Genji monogatari (La novel·la de Genji), escrita per Mirasaki Shikibu, i una peça deliciosa i íntima: El quadern de capçalera (Makura no Soshi), per Sei Shonagon (966/967-1000), obra que us recoman en la seva magnífica traducció directa al català (Barcelona: La Magrana, 2007), tot i la versió a l'espanyol de Borges amb el títol de Libro de la almohada.

Un altra dia parlaré amb més detalls d'aquestes autores i les seves obres.

Etimologies curioses: tennis, quetxup.

Després d'un temps de molta de feina, torn al blog per comunicar-me amb les amistats.

I ho faré amb unes etimologies curioses:

Sabíeu que la paraula tennis que hem agafat de l'anglès, és una paraula que la llengua anglesa agafà del francès antic: tenetz o tenez, present d'indicatiu del verb tenir, que era una expressió que s'usava quan et tiraven una cosa perquè l'agafassis: tenez! (agafa!). O sigui que quan et tiraven la pilota, et deien: tenez, i en parla anglesa: teniz, tennis.

I que la paraula quetxup, la famosa salsa de tomàtiga, que a vegades veiem en anglès: ketchup, és una paraula d'origen xinès: ke-tsiap, que volia dir "salmorra de peix", i que no tenia tomàtec, que és un afegitó USA, que feien amb xampinyons, cogombres, nous i ostres.

Ja veieu les voltes que dóna el món amb les paraules i com van canviant.

Etimologies curioses: simposi

La paraula simposi ve del grec sympósion que significa banquet, i que a la vegada es deriva de les paraules: píno 'beure' i syn 'juntament', o sigui 'beure junts'.

Quan vagi al pròxim "Simposi de didàctica del català per a no catalanoparlants" dels meus amics de la Universitat de Vic, ja estaré preparat per a gaudir juntament de la seva companyia.

Etimologies curioses: escola

La paraula escola prové del grec skole, que significa lleure.

La paraula volia significar que en el temps lliure un s'apropava al coneixement.

En canvi, ara, per a molts, la paraula escola significa obligació, lloc on no passar gust, avorriment.

Per a altres, desposseïts, la paraula escola encara significa un somni al qual ells no poden arribar.

Nota: El primer escriptor que usà la paraula escola en català —com tantes altres— fou Ramon Llull al segle XIV.